Contrallum

Contrallum

ContraGuió

amb Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez

ContraEtiqueta

amb Jesús Cartañà

ContraConserva

amb Griselda Coca, Paquita Llauradó, i Carlus Coca

ContraEstètica

amb Clara Nubiola

ContraCorpus

amb Perrine Honoré

ContraFicció

amb Andreu Belsunces

ContraPresentació

amb Joan Nogué

L'aire està sent reconfigurat per la nostra societat. No s'ha tingut en compte com un element fonamental que forma part de les nostres vides col·lectives. Formem part d'un sistema d'aire condicionat o d'atmosferes artificials que fan que les nostres vides siguin possibles. Vivim una climatització artificial dels nostres "hivernacles" de confort, construïts sota unes condicions immunològiques molt ben estudiades. Així perdem la força dels vincles que reuneixen als individus, a les coses, o al propi aire.


Aquest és el punt de partida de Air-condition, el marc de treball desenvolupat per Carme Torrent i Iñaki Alvarez, dins el qual es van portar a terme diverses accions, residencies, presentacions, etc. Prenent aquest marc conceptual i teòric, l'Iñaki Alvarez i l'Ariadna Rodríguez (col·lectiu nyamnyam), van seguir el procés desplaçant la mirada cap al terreny cinematogràfic, iniciant la investigació AIR-PUR, inspirada en la pel·lícula francesa inacabada que porta aquest mateix títol (guió de Robert Bresson i dirigida per René Clair l'any 1939). N’existeix el guió i es van gravar escenes, però aquestes han desaparegut.


AIR-PUR es desplaça de juliol a novembre de 2018 a Colòmbia per fer una investigació amb un ampli marc d’acció i temporalitat. El projecte va més enllà d’una creació artística i integra actors vinculats a la gestió del paisatge, de l’aire, o de l’educació.


I de Colòmbia a Contrallum. A ContraGuió (29 de juny de 2019) vam crear un espai comú entre nyamnyam i Contrallum, amb l’aire com a fil conductor, i on els convidats vam dialogar amb el material audiovisual enregistrat per l’Ariadna i l’Iñaki a Colòmbia. Ens preguntàvem: els personatges, les mirades, els paisatges, les històries, cap on difracten i amb què ens ressonen?


Els convidats havien portat ingredients de casa que, a simple vista, semblaven inconnexos entre sí. Però una olla comuna de sancocho colombià, cuinada en comú, va fer la feina d’harmonitzar-los. I mentre menjàvem, i mentre bevíem chicha -també colombiana-, vam compartir les ressonàncies i difraccions provocades pels vídeos, l'olla comuna, i l'aire del lloc. Fou així com els convidats vam passar de ser mers espectadors a sumar-nos al guió d’AIR-PUR que continua dibuixant nyamnyam.



Convidats: Iñaki Álvarez, Daniel Barbé, Carla Calleja, Lis Costa, Fernando Gandasegui, Joana Hurtado, Jordi Mas, Clàudia Misteli, Marcel Pié, Arnau Queralt, Ariadna Rodríguez, Pere Sala, Isaac Sanjuan, Txalo Toloza, Carme Torrent, Carlos Riau.


Descarregar:
Invitació

ContraEtiqueta (25 de maig de 2019) va partir de la invitació de Jesús Cartañà a sumergir-nos en una exploració sensorial de la realitat des de les emocions.


Una etiqueta és una simplificació que permet classificar i fer accessible informació. Un mapa no és el territori però és una eina que permet ubicar-s’hi i prendre decisions. Les emocions es poden entendre com a etiquetes-mapa que ajuden a ubicar-nos a la realitat i a prendre decisions. D’entrada, cal entendre què són, com funcionen, i practicar per tal de poder fer-ne un ús efectiu.


Les quatre emocions bàsiques són l'alegria, la tristesa, la ràbia i la por. La resta d’emocions i tota la seva varietat i subtilesa es configura a partir d’aquestes quatre. L'alegria i la tristesa aporten informació sobre allò que és important: la primera fent-nos-ho notar quan ho tenim, i la segona quan ho perdem. La ràbia i la por estan relacionades amb l’acció: agafar força per tirar endavant, la primera; replegar-nos i parar, la segona.


Les emocions són gairebé instantànies, molt contagioses i més persistents. Quan reiteradament obviem la informació que ens volen fer present, el missatge es va magnificant fins a distorsionar-se.


Les emocions són una de les nostres dimensions rellevants. El cos, el llenguatge, l’inconscient i el sistema en són d’altres. Aquest sistema de valors és fill del llenguatge com a eina clau per llegir la realitat. Fa 70.000 anys que els humans ordenem la realitat a partir del llenguatge. En fa 2.500.000 que utilitzem les emocions per prendre decisions. Un decalatge molt significatiu que ens dóna pistes sobre el gran potencial de les emocions com a eina per a desxifrar la realitat i actuar en conseqüència.


D’aquí ve la importància d’entendre què són les emocions i com funcionen. A ContraEtiqueta, els convidats vam posar en pràctica l'alegria, la tristesa, la ràbia i la por, a través de l’exploració sensorial d’una realitat construïda per un vídeo de Jaume Jubert i la música del compositor colombià Guillermo Bocanegra.


Jesús Cartañà: “Ara fa un any, vaig viure el meu primer Contrallum. Vaig conèixer la Clàudia, el Pere i aquest espai que diu tantes coses per ell mateix. Després, la conversa, l’atzar i les ganes, em van portar a fer un pas endavant i imaginar amb ells un Contrallum que ha acabat decantant-se al voltant de les emocions. Tot el procés, per mi, ha suposat una experiència de cocreació estimulant i fecunda en cadascun dels moments. Si hi tornés, provaria altres coses. Especialment, maneres de fer una recollida grupal més concreta i aterrada… reflexió, acció, reflexió, acció… I, sempre, gràcies a totes per tot!”.


Convidats: Raimon Albiol, Marcela Arreaga, Nora Bousdira, Laia Capdevila, Jesús Cartañà, Esteve Dot, Xavier Gasol, Gemma González, Jaume Jubert, Simon Lee, Joan León, Ricard Martínez, Cristina Mascarenas, Clàudia Misteli, Oriol Pastor, Laura Puigbert, Judit Ramos, Júlia Rubert, Pere Sala, Carles Toronjo.


Descarregar:
Invitació

ContraConserva (24 de novembre de 2018) va compartir les pràctiques i somnis de Griselda Coca, Paquita Llauradó, i Carlus Coca, en el món de la conserva d’olives.


L’olivera, símbol de la immortalitat, és molt comuna a la conca mediterrània, i n'ha estat un dels aliments bàsics. També ha servit de medicina tradicional, per a la higiene, i per a la bellesa. En un món en què l’imprescindible vincle entre la tradició i la innovació i el manteniment de les identiats col·lectives malviuen, és més necessari que mai conèixer i posar en valor aquells models basats en una relació secular i viva entre les persones i el seu entorn.


A partir de vint preguntes iniciàtiques, la Paquita, en Carlus i la Griselda van immergir-nos en el món de la cuina i la conserva de les olives (trencades, fregides, caigudes, arbequines...), van obrir-nos les portes del seu mas de Reus, i van impregnar-nos d’una part del seu coneixement, dels seus sabers, i de les pràctiques que construeixen dia a dia.


Convidats: Paco Campo, Griselda Coca, Carlus Coca, Marta Coca, Elena Fonts, Rosa Fons, Jordi Grau, Àngela Herrera, Anna Jiménez, Paquita Llauradó, Víctor Luna, Clàudia Misteli, Núria Morral, Joseta Roca, Roser Roger, Pere Sala, Jordi Salinas, Joan Solé, Fina Torres


Descarregar:
Invitació

Què és per tu, avui, un paisatge bell? ContraEstètica (17 de novembre de 2018) va partir de la recerca de Clara Nubiola per explorar la relació entre paisatge i estètica.


Vint provocacions de l’artista, com ara “Devuélveme el dinero. Este no es el paisaje de la fotografía que yo ví”; “Belleza = orden?”; o “Convertimos tu pueblo mediocre en reclamo turístico en 6 semanas. Saneamos, embellecemos e inventamos reclamo histórico o cultural. Presupuesto sin compromiso”. I vint paisatges aleatoris: una gasolinera abandonada, cases aparellades, una idíl·lica cala de la Costa Brava, el perfil de Diagonal Mar, la Fajeda d’en Jordà, o un vial enmig d’una urbanització deshabitada que no porta enlloc.


Cada convidat va construir una història amb un paisatge, i el va fer parlar. Els paisatges van tenir rostre, i es van impregnar de sentiments, d’emocions, de records, i d’un posicionament estètic. Una reflexió col·lectiva final va ajudar a fer, desfer i refer la mirada col·lectiva als paisatges.


Clara Nubiola: “Era només una idea. Un espai buit de formigó ubicat en una sisena planta. ‘Aquesta serà la nostra casa, un espai obert on volem que passin coses’ van dir. Després va néixer Contrallum i em van convidar a convidar. Trobar un espai on, sense cap altra intenció que la de fer una trobada informal de persones, es puguin crear sinergies que convidin al debat i al compartir interessos comuns, ha sigut un regal. Va ser paisatge i estètica. Una jornada on l’important no eren les conclusions ni les grans teoritzacions sinó, els previs, les companyies, les presentacions, el joc, l’activació, el fins ara.”


Convidats: Josep Armengol, Nuno Carvalho, Elisabeth Cuspineda, Pau Faus, Maya Kuma, Ignasi López, Rafael López-Monné, Clàudia Misteli, Antonio R Montesinos, Martina Nadal, Martina Millà, Clara Nubiola, Isabel Pellicer, Montse Puig, Eva Pujadas, Pere Sala, Txema Salvans, Arola Valls


Descarregar:
Invitació

ContraCorpus (29 de setembre de 2018) va partir de l’òpera prima de la il·lustradora i artista Perrine Honoré, titulada “Intimidad simbiótica”, on s’interroga sense prejudicis sobre la frontera entre allò femení i allò masculí a través del cos.


Cada convidat va ser model i artista al mateix temps. Què significa ser dona, o ser home? M’estimo a mi mateix? A través de la introspecció, la música, i amb la silueta d’un ésser humà com a llenç, vam aprofundir col·lectivament en aquests i en nous interrogants.


Perrine Honoré: “El evento ContraCorpus ha sido un verdadero descubrimiento por su formato de reflexión colectivo, dinámico e interactivo. Todos los participantes han aportado su toque personal, su opinión y su experiencia para profundizar en esta relación de amor-odio que tenemos con nuestros cuerpos y de qué forma estamos condicionados por reglas, límites y patrones que nos incita a seguir la sociedad actual en occidente. Fue como encender una luz sobre mi trabajo y mis preocupaciones desde una perspectiva completamente nueva. Salí de este evento tocada, movida y enriquecida por este intercambio con un grupo de personas, de edades y culturas muy distintas.”


Convidats: Sergio Alessandria, Joan Ayguadé, Xavi Barneda, Lourdes Bosch, Marta Chojnacka, Javier Cámara, Pere Fernández, Àngela Guerrero, Carla Gonçalves, Guillem González, Saori Gushiken, Perrine Honoré, Carlos Martín, Iolanda Monsó, Clàudia Misteli, Cristina Osorno, Marie-Émilie Rasse, Tiphaine De Rouget, Pere Sala, Àgata Segura, Ellen van Houts, Silvia Yruela,


Descarregar:
Invitació

ContraFicció (2 de juny de 2018) va intentar comprendre el poder que té la ficció a l'hora de crear realitats materials, i més concretament en el desenvolupament i l'acceptació cultural de les noves tecnologies, a partir de la recerca del sociòleg del disseny i la tecnologia Andreu Belsunces.


La ficció ens acompanya en el nostre dia a dia, a través de les novel·les, les pel·lícules i els videojocs. També des de la premsa i des dels gabinets de comunicació de tot tipus d'empreses. Constantment ens arriben notícies sobre tecnologies que ens proposen nous entorns virtuals, que ens prometen poder interactuar amb màquines a través del llenguatge o del pensament. Quin grau de veritat hi ha en aquests relats? Quines estratègies narratives es despleguen per fer-les seductores? Quins futurs ens imposen? Quin lloc hi ocupem els ciutadans?


Vam fer ficció col·lectivament, servint-nos d’un objecte desconnectat del temps i dels nostres referents. Cadascú va construir una història a partir d’aquest objecte: li va donar un ús, una raó de ser al món, el va ubicar en un moment concret (passat, present o futur), i el va situar en un sistema de coordenades que basculava entre la quotidianitat i el poder. El resultat fou la partitura d’inici de diverses converses entre els convidats.


Andreu Belsunces: “Contrallum és una llar pop-up, un espai obert que abraça, una reunió d'amigues esperant a allò desconegut. És la proximitat, la cura i la generositat en sí mateixa. Més que un desafiament, Contrallum és un acompanyament 'allà fora' des de la particularitat individual de cadascuna de les persones que l'habiten.”


Convidats: Andreu Belsunces, Laura Benítez, Jesús Cartañà, Albert Cortina, Sergi Frias, Alejandra López, Cláudia Misteli, Montecarlo, Mafe Moscoso, Raul Nieves, Clara Nubiola, Francisco J Pérez, Beatriz Regueira, Júlia Rubert, Pere Sala, Carlos Scolari, Montse Vila, José Vila


Descarregar:
Invitació

ContraPresentació (24 de març de 2018) va presentar el llibre de Joan Nogué, Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona (UdG), titulat Paesaggio, territorio, società civile. Il senso del luogo nel contemporaneo (Libria, 2017)


Podem contribuir conceptualment a la presentació d’un llibre sense haver-lo llegit abans? Podem expandir el seu relat?


El llibre parteix del paisatge com un bé comú, com una expressió dels canvis de la societat en cada època, i com un concepte cultural fonamental a partir del qual reflexionar sobre el sentit del lloc o sobre l'experiència polisensorial i emocional dels espais. Els convidats van vincular col·lectivament imatges i fragments del llibre prèviament seleccionats, i van inspirar a en Joan Nogué a una manera diferent d’apropar-s’hi.


Joan Nogué: “La presentació d'un llibre escrit per un mateix no és un acte qualsevol. No deixa de ser un petit examen i els exàmens –ho sé prou bé perquè n’he fet i n’he posat molts al llarg de la meva vida- són sempre un tràngol que cal superar. I això és així perquè, normalment, quan es presenta un llibre, l’autor i el presentador-conferenciant escollit en són els protagonistes. El públic, en canvi, té un rol més aviat passiu, paper afavorit per un disseny espacial de l’acte en el que els dos protagonistes se situen en l’escena.


Res de tot això va succeir en la presentació del meu llibre a Contrallum. Per primera vegada el protagonisme era compartit, l’espai era l’idoni per trencar barreres i rols preestablerts i l’ambient general era més aviat lúdic i festiu, sense per això deixar d’aprofundir en el contingut del llibre. Admeto les meves reserves inicials davant d’un format que trencava motlles, i admeto també, un cop passat, la meva immensa satisfacció per haver superat un altre examen... sense adonar-me que l’estava fent.”


Convidats: Ignasi Aragay, Andreu Belsunces, Rosa Cerarols, Daniela Colafranceschi, Ignasi Esteve, Iñaki Álvarez, David Lozano, Toni Luna, Ludovica Marinaro, Clàudia Misteli, Joan Nogué, Irene Nogué, Mariona Prat, Ariadna Rodríguez, Pere Sala, Sergi Saladié, Adan Salvador, Roser Vernet.


Descarregar:
Invitació